La pilota: un esport del poble

 Hola bona vesprada, en aquesta entrada faré una petita entrevista a un gran amic i pilotari de tota la vida que juga cada cap de setmana i està en un campionat, el qual està a a la gran final que es juga a Borbotó.

El seu nom és Jordi San Miguel Sánchez, natural de Potries i té una edat de 21 anys, la seua especialitat dins de pilota valenciana és la modalitat de raspall.

Hola Jordi, ¿com et trobes de cara a la gran final?

Bona vesprada, bé, si et digués que molt tranquil estaria mentint, estic un poc nerviós ja que en una final et jugues tota la regularitat que portes durant tot el campionat. Dubtes si seràs capaç de fer front als rivals, dubtes si estàs a l’altura, dubtes de tu mateixa, però he de dir que afronte aquesta final amb molt bones sensacions, tant anímiques com físiques.

¿Has pogut estudiar o saps com juguen els teus rivals?

(Rialles) És bona pregunta i en veritat si que ho pense molt, sé que els meus rivals quina edat tenen, aleshores canvia tota la forma de jugar-los , però com he dit abans, s’han de templar els nervis i adaptar-nos al trinquet de la millor manera.

¿Quin és el teu punt fort i el teu punt feble i que has de millorar?

Pense que el meu punt fort és la treta, amb un trinquet com el d’Alzira i una pilota semi nova o nova, puc obtenir molts quinzes així. El meu punt feble diria que són els nervis, em costa molt aïllar-me i centrar-me en la partida.

¿Què és el que més t'agrada d'un dia de partida?

Els nervis d’abans de la partida, el comboi del vestuari, quan em pregunten pel carrer: - On juguem hui?, no té preu.

¿Tens algun sobrenom dins dels pilotaris, ja que és molt comú posar-ho, si és així, d'on ve?

Si, el meu malnom és Calabuig, tots hem coneixen d’aquesta manera. El meu avi també fou pilotari i el conegueren com Calabuig, el meu pare també, i jo en el seu moment també.

Ara venen les preguntes clau de l'activitat:

¿D'on ve la teua afició per l'esport tradicional de la comunitat?

Al meu poble no hi ha equip de futbol, i aleshores eixíem al carrer i jugàvem a pilota, el meu pare m’ensenyava i el meu avi era el que més consells em donava.

En aquesta pregunta, ens fa pensar en que tant els meus pares com nosaltres jugàvem molt més al carrer que els nens d'ara i que jugàvem a jocs més populars que ara, ara sols juguen moltes vegades quan el pare o la mare els porten a fer el seu esport col·lectiu com pot ser el futbol, les altres estones es queden a casa jugant a la "play" amb els amics a distancia.

¿Com veus que siga un esport de la comunitat però que no es practique tant com pot ser el futbol?

(Rialles) Ja tardava en eixir aquesta pregunta, és una pregunta que mai vull contestar perquè em sento mal. Pense que no és coneguda perquè no s’ha fet ressò d’aquesta, amb una televisió autonòmica com hem tingut apenes s’ha publicitat mentre que si ho comparem al País Basc, allí es tota una festa els dies de partida. 

En aquesta pregunta parem a reflexionar, ja que pensem que la pilota és el joc dels valencians, és un joc de la terra però està en clara decadència i no és perquè és un joc avorrit, és perquè altres esports estan sent més practicats, estan sent més vistos en la televisió i per tant s'estan fent més populars que la pilota. Els dos pensem que hui dia els diners és el que mou tot i és que la pilota no genera tant com el futbol perquè no està tan introduïda en les televisions i no es veuen partides, per tant no pot veure's per tot el món i no es pot donar a conéixer tant com el futbol per exemple. Si que és veritat que tots els diumenges retransmeten en directe una partida en la cadena valenciana Apunt però només 1 a la setmana i no les veu quasi ningú.

¿Què faries per incentivar als més petits jugar a aquest esport?

Més infraestructures, més equips de pilota en els pobles, més explicat a les escoles, més publicitat a les televisions, etc.. 

Bé Jordi, et desitje el millor a la gran final i espero que guanyes, crec que tinc entès que m'has convidat a veure la final, així que jo faré força des de fora però el que juga ets tu. No vull ficar-te pressió però vaig a apostar per tu (rialles).

Un plaer com sempre, Jordi.

Per a acabar, jo com a futur docent, per a incentivar aquest esport de la nostra terra òbviament el practicaria en classe i a més faria alguna eixida a un trinquet perquè pogueren jugar en una pista bona de veritat i que es vegen dins d'una per a intentar despertar més l'interés per aquest esport i potser així els agrada una mica més i vulguen practicar-lo fora del col·legi també, a més els faria anar algun cap de setmana amb els seus pares a veure una partida al trinquet del seu poble o un pròxim i veure una partida en directe perquè veuen en acció als professionals d'aquest esport.