PORCAL GASCÓN SERGIO

 Hola bona vesprada, en aquesta entrada faré una petita entrevista a un gran amic i pilotari de tota la vida que juga cada cap de setmana i està en un campionat, el qual està a a la gran final que es juga a Borbotó. El seu nom és Jordi San Miguel Sánchez, natural de Potries i té una edat de 21 anys, la seua especialitat dins de pilota valenciana és la modalitat de raspall. Hola Jordi, ¿com et trobes de cara a la gran final? Bona vesprada, bé, si et digués que molt tranquil estaria mentint, estic un poc nerviós ja que en una final et jugues tota la regularitat que portes durant tot el campionat. Dubtes si seràs capaç de fer front als rivals, dubtes si estàs a l’altura, dubtes de tu mateixa, però he de dir que afronte aquesta final amb molt bones sensacions, tant anímiques com físiques. ¿Has pogut estudiar o saps com juguen els teus rivals? (Rialles) É s bona pregunta i en veritat si que ho pense molt, sé que els meus rivals quina edat tenen, aleshores canvia tota la forma de jugar-los ,

En aquesta entrada vaig a reflexionar una mica sobre l'esport que ens ha tocat per al nostre treball d'unitat didàctica. En primer lloc, sincerament la motivació no va sortir des d'un primer moment el d'agafar aquest esport, teníem altres esports en ment com el Colpbol i el Quiddich però els van agafar altres companys també i ens van deixar a la fin aquesta disciplina, que al principi no sabia ni que existia però que buscant per internet m'ha agradat i crec que hem tingut sort, ja que crec que podem treure un bon treball d'aquest esport, això si, prenent les mesures de precaució necessàries, tant pel Covid com perquè els nens no es lesionen ni es facen mal, ja que és un esport que anem a haver d'adaptar a l'escola. En segon lloc, vaig a parlar-vos una del Bossaball. Primerament parlaré una mica d'història d'aquest esport, el bossaball va naixer a Màlaga al 2004 de la mà d'un belga, Filip Eyckmans, el qual pretenia unir les seues dues passions

El passat dijous 19 de novembre a la pràctica amb Irene vam tindre l'oportunitat d'aprendre una mica més en profunditat altres dos esports alternatius "nous", ja que nosaltres els hem practicat o la gran majoria a l'institut o col·legi quan érem més petits però si que és veritat que tenen pocs anys de vida i s'estan donant a conèixer arreu del món ja. Parlem del "Datchball" i el "Colpbol", dos esports en gran valor i significant didàctic que pense inclure en un futur en les meues unitats didàctiques. En primer lloc, he de dir que com he dit anteriorment els jocs ja els coneixia i els vaig practicar a l'escola o institut, potser el Datchball no ho recorde molt i ho estic barrejant amb el joc del cementeri. Em semblen esports molt bons per incloure'ls en les nostres unitats ja que són jocs molt dinàmics i treballen la recepció i el llançament de pilota sobretot, entre altres coses. Pel que fa a si són més o menys didàctics crec que só

 El dimarts 17 de novembre la professora Irene ens tenia guardada una grata sorpresa, tot i que ja sabíem alguna cosa perquè l'altre grup va pujar fotos de què estaven practicant esgrima a les xarxes socials. Irene ens va portar a classe a una entrenadora d'esgrima i ex-esgrimista per ensenyar-nos aquest esport de què ben poc sabíem. He de dir que jo sabia alguna cosa ja que l'any passat en pràctiques va vindre a donar-nos una xarrada d'aquest mateix esport un ex-esgrimista a l'escola on estava fent les pràctiques i em vaig poder enterar ja d'alguna cosa, però bé, ella ens va explicar des del principi la història de l'esgrima i la veritat que a mi personalment em va encantar i desconeixia que era un esport espanyol. En primer lloc, com he dit anteriorment, si que coneixia aquest esport i sabia alguna cosa ja d'abans però mai ho havia practicat, m'ha semblat un esport molt divertit i dinàmic on ens ho hem passat molt bé tant en l'individual com en

Hui ha plogut moltíssim a València ciutat i han hagut inundacions i molts de classe per por han decidit anar-se a casa, però encara així ens hem quedat 10 persones i la classe pràctica ha estat donada, a més era l'última classe amb el professor Daniel i de pilota valència, amb la qual cosa molts de nosaltres volíem fer la classe. El professor al principi ens ha donat una miqueta de teoria sobre l'escala i  corda  i una miqueta d'història sobre aquest trinquet, però ha estat molt ràpid i de seguida ens hem posat a jugar. Com érem 10 cabíem justos en el trinquet i hem jugat tots alhora, el professor va fer 3 jocs i anàvem girant, en 1 era un  1vs1 , en un altre  2vs2  i en un altre  3vs3  o  2vs2  segons el número que fóssim en aquest moment, eren exercicis d'escalfament i previs per a després jugar una partida de  5vs5  en el trinquet. Per a mi, com a opinió personal haig de dir que m'ho he passat en gran, en ser poquets hem fet moltes coses i sense parar i ens l'